Formentabelle zu „exsulare“
Verb
Präsens (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | exsulo | exsulor |
| 2. Person Singular | exsulas | exsulare, exsularis |
| 3. Person Singular | exsulat | exsulatur |
| 1. Person Plural | exsulamus | exsulamur |
| 2. Person Plural | exsulatis | exsulamini |
| 3. Person Plural | exsulant | exsulantur |
Imperfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | exsulabam | exsulabar |
| 2. Person Singular | exsulabas | exsulabare, exsulabaris |
| 3. Person Singular | exsulabat | exsulabatur |
| 1. Person Plural | exsulabamus | exsulabamur |
| 2. Person Plural | exsulabatis | exsulabamini |
| 3. Person Plural | exsulabant | exsulabantur |
Futur I (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | exsulabo | exsulabor |
| 2. Person Singular | exsulabis | exsulabere, exsulaberis |
| 3. Person Singular | exsulabit | exsulabitur |
| 1. Person Plural | exsulabimus | exsulabimur |
| 2. Person Plural | exsulabitis | exsulabimini |
| 3. Person Plural | exsulabunt | exsulabuntur |
Perfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | exsulavi | — |
| 2. Person Singular | exsulavisti | — |
| 3. Person Singular | exsulavit | — |
| 1. Person Plural | exsulavimus | — |
| 2. Person Plural | exsulavistis | — |
| 3. Person Plural | exsulare, exsulavere, exsulaverunt | — |
Plusquamperfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | exsulaveram | — |
| 2. Person Singular | exsulaveras | — |
| 3. Person Singular | exsulaverat | — |
| 1. Person Plural | exsulaveramus | — |
| 2. Person Plural | exsulaveratis | — |
| 3. Person Plural | exsulaverant | — |
Futur II (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | exsulavero | — |
| 2. Person Singular | exsularis, exsulaveris | — |
| 3. Person Singular | exsulaverit | — |
| 1. Person Plural | exsulaverimus | — |
| 2. Person Plural | exsulaveritis | — |
| 3. Person Plural | exsulaverint | — |
Präsens (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | exsulem | exsuler |
| 2. Person Singular | exsules | exsulere, exsuleris |
| 3. Person Singular | exsulet | exsuletur |
| 1. Person Plural | exsulemus | exsulemur |
| 2. Person Plural | exsuletis | exsulemini |
| 3. Person Plural | exsulent | exsulentur |
Imperfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | exsularem | exsularer |
| 2. Person Singular | exsulares | exsularere, exsulareris |
| 3. Person Singular | exsularet | exsularetur |
| 1. Person Plural | exsularemus | exsularemur |
| 2. Person Plural | exsularetis | exsularemini |
| 3. Person Plural | exsularent | exsularentur |
Perfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | exsulaverim | — |
| 2. Person Singular | exsularis, exsulaveris | — |
| 3. Person Singular | exsulaverit | — |
| 1. Person Plural | exsulaverimus | — |
| 2. Person Plural | exsulaveritis | — |
| 3. Person Plural | exsulaverint | — |
Plusquamperfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | exsulavissem | — |
| 2. Person Singular | exsulavisses | — |
| 3. Person Singular | exsulavisset | — |
| 1. Person Plural | exsulavissemus | — |
| 2. Person Plural | exsulavissetis | — |
| 3. Person Plural | exsulavissent | — |
Infinitiv| | Präsens | Perfekt |
|---|
| Aktiv | exsulare | exsulavisse |
| Passiv | exsulari, exsularier | — |
Imperativ I| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 2. Person Singular | exsula | exsulare |
| 3. Person Singular | — | — |
| 2. Person Plural | exsulate | exsulamini |
| 3. Person Plural | — | — |
Imperativ II| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 2. Person Singular | exsulato | exsulator |
| 3. Person Singular | exsulato | exsulator |
| 2. Person Plural | exsulatote | — |
| 3. Person Plural | exsulanto | exsulantor |
PPP| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | exsulatum, exsulata, exsulatus | exsulata, exsulatae, exsulati |
| Genitiv | exsulatae, exsulati | exsulatarum, exsulatorum |
| Dativ | exsulatae, exsulato | exsulatis |
| Akkusativ | exsulatum, exsulatam | exsulata, exsulatas, exsulatos |
| Ablativ | exsulata, exsulato | exsulatis |
| Vokativ | exsulatum, exsulata, exsulate | exsulata, exsulatae, exsulati |
PPA| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | exsulans | exsulantes, exsulantia |
| Genitiv | exsulantis | exsulantium, exsulantum |
| Dativ | exsulanti | exsulantibus |
| Akkusativ | exsulantem, exsulans | exsulantes, exsulantia |
| Ablativ | exsulante, exsulanti | exsulantibus |
| Vokativ | exsulans | exsulantes, exsulantia |
PFA| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | exsulatura, exsulaturum, exsulaturus | exsulatura, exsulaturae, exsulaturi |
| Genitiv | exsulaturae, exsulaturi | exsulaturarum, exsulaturorum |
| Dativ | exsulaturae, exsulaturo | exsulaturis |
| Akkusativ | exsulaturam, exsulaturum | exsulatura, exsulaturas, exsulaturos |
| Ablativ | exsulatura, exsulaturo | exsulaturis |
| Vokativ | exsulatura, exsulature, exsulaturum | exsulatura, exsulaturae, exsulaturi |
Gerundivum| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | exsulanda, exsulandum, exsulandus | exsulanda, exsulandae, exsulandi |
| Genitiv | exsulandae, exsulandi | exsulandarum, exsulandorum |
| Dativ | exsulandae, exsulando | exsulandis |
| Akkusativ | exsulandam, exsulandum | exsulanda, exsulandas, exsulandos |
| Ablativ | exsulanda, exsulando | exsulandis |
| Vokativ | exsulanda, exsulande, exsulandum | exsulanda, exsulandae, exsulandi |
152 (229) Formen für „exsulare“