Formentabelle zu „dissociare“
Verb
Präsens (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dissocio | dissocior |
| 2. Person Singular | dissocias | dissociare, dissociaris |
| 3. Person Singular | dissociatione, dissociat | dissociatur |
| 1. Person Plural | dissociamus | dissociamur |
| 2. Person Plural | dissociatis | dissociamini |
| 3. Person Plural | dissociant | dissociantur |
Imperfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dissociabam | dissociabar |
| 2. Person Singular | dissociabas | dissociabare, dissociabaris |
| 3. Person Singular | dissociabat | dissociabatur |
| 1. Person Plural | dissociabamus | dissociabamur |
| 2. Person Plural | dissociabatis | dissociabamini |
| 3. Person Plural | dissociabant | dissociabantur |
Futur I (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dissociabo | dissociabor |
| 2. Person Singular | dissociabis | dissociabere, dissociaberis |
| 3. Person Singular | dissociabit | dissociabitur |
| 1. Person Plural | dissociabimus | dissociabimur |
| 2. Person Plural | dissociabitis | dissociabimini |
| 3. Person Plural | dissociabunt | dissociabuntur |
Perfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dissociavi | — |
| 2. Person Singular | dissociavisti | — |
| 3. Person Singular | dissociavit | — |
| 1. Person Plural | dissociavimus | — |
| 2. Person Plural | dissociavistis | — |
| 3. Person Plural | dissociavere, dissociare, dissociaverunt | — |
Plusquamperfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dissociaveram | — |
| 2. Person Singular | dissociaveras | — |
| 3. Person Singular | dissociaverat | — |
| 1. Person Plural | dissociaveramus | — |
| 2. Person Plural | dissociaveratis | — |
| 3. Person Plural | dissociaverant | — |
Futur II (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dissociavero | — |
| 2. Person Singular | dissociaris, dissociaveris | — |
| 3. Person Singular | dissociaverit | — |
| 1. Person Plural | dissociaverimus | — |
| 2. Person Plural | dissociaveritis | — |
| 3. Person Plural | dissociaverint | — |
Präsens (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dissociem | dissocier |
| 2. Person Singular | dissocies | dissociere, dissocieris |
| 3. Person Singular | dissociet | dissocietur |
| 1. Person Plural | dissociemus | dissociemur |
| 2. Person Plural | dissocietis | dissociemini |
| 3. Person Plural | dissocient | dissocientur |
Imperfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dissociarem | dissociarer |
| 2. Person Singular | dissociares | dissociarere, dissociareris |
| 3. Person Singular | dissociaret | dissociaretur |
| 1. Person Plural | dissociaremus | dissociaremur |
| 2. Person Plural | dissociaretis | dissociaremini |
| 3. Person Plural | dissociarent | dissociarentur |
Perfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dissociaverim | — |
| 2. Person Singular | dissociaris, dissociaveris | — |
| 3. Person Singular | dissociaverit | — |
| 1. Person Plural | dissociaverimus | — |
| 2. Person Plural | dissociaveritis | — |
| 3. Person Plural | dissociaverint | — |
Plusquamperfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dissociavissem | — |
| 2. Person Singular | dissociavisses | — |
| 3. Person Singular | dissociasset, dissociavisset | — |
| 1. Person Plural | dissociavissemus | — |
| 2. Person Plural | dissociavissetis | — |
| 3. Person Plural | dissociavissent | — |
Infinitiv| | Präsens | Perfekt |
|---|
| Aktiv | dissociare | dissociavisse |
| Passiv | dissociari, dissociarier | — |
Imperativ I| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 2. Person Singular | dissocia | dissociare |
| 3. Person Singular | — | — |
| 2. Person Plural | dissociate | dissociamini |
| 3. Person Plural | — | — |
Imperativ II| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 2. Person Singular | dissociato | dissociator |
| 3. Person Singular | dissociato | dissociator |
| 2. Person Plural | dissociatote | — |
| 3. Person Plural | dissocianto | dissociantor |
PPP| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | dissociatum, dissociata, dissociatus | dissociati, dissociata, dissociatae |
| Genitiv | dissociati, dissociatae | dissociatarum, dissociatorum |
| Dativ | dissociatae, dissociato | dissociatis |
| Akkusativ | dissociatum, dissociatam | dissociatos, dissociata, dissociatas |
| Ablativ | dissociata, dissociato | dissociatis |
| Vokativ | dissociatum, dissociata, dissociate | dissociati, dissociata, dissociatae |
PPA| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | dissocians | dissociantes, dissociantia |
| Genitiv | dissociantis | dissociantium, dissociantum |
| Dativ | dissocianti | dissociantibus |
| Akkusativ | dissocians, dissociantem | dissociantes, dissociantia |
| Ablativ | dissociante, dissocianti | dissociantibus |
| Vokativ | dissocians | dissociantes, dissociantia |
PFA| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | dissociatura, dissociaturum, dissociaturus | dissociatura, dissociaturae, dissociaturi |
| Genitiv | dissociaturae, dissociaturi | dissociaturarum, dissociaturorum |
| Dativ | dissociaturae, dissociaturo | dissociaturis |
| Akkusativ | dissociaturam, dissociaturum | dissociatura, dissociaturas, dissociaturos |
| Ablativ | dissociatura, dissociaturo | dissociaturis |
| Vokativ | dissociatura, dissociature, dissociaturum | dissociatura, dissociaturae, dissociaturi |
Gerundivum| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | dissocianda, dissociandum, dissociandus | dissocianda, dissociandae, dissociandi |
| Genitiv | dissociandae, dissociandi | dissociandarum, dissociandorum |
| Dativ | dissociandae, dissociando | dissociandis |
| Akkusativ | dissociandam, dissociandum | dissocianda, dissociandas, dissociandos |
| Ablativ | dissocianda, dissociando | dissociandis |
| Vokativ | dissocianda, dissociande, dissociandum | dissocianda, dissociandae, dissociandi |
Substantiv
| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | — | — |
| Genitiv | — | — |
| Dativ | — | — |
| Akkusativ | — | — |
| Ablativ | dissociatione | — |
| Vokativ | — | — |
153 (231) Formen für „dissociare“