Formentabelle zu „dissidere“
Verb
Präsens (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dissideo | dissideor |
| 2. Person Singular | dissides | dissidere, dissideris |
| 3. Person Singular | dissidet | dissidetur |
| 1. Person Plural | dissidemus | dissidemur |
| 2. Person Plural | dissidetis | dissidemini |
| 3. Person Plural | dissident | dissidentur |
Imperfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dissidebam | dissidebar |
| 2. Person Singular | dissidebas | dissidebare, dissidebaris |
| 3. Person Singular | dissidebat | dissidebatur |
| 1. Person Plural | dissidebamus | dissidebamur |
| 2. Person Plural | dissidebatis | dissidebamini |
| 3. Person Plural | dissidebant | dissidebantur |
Futur I (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dissidebo | dissidebor |
| 2. Person Singular | dissidebis | dissidebere, dissideberis |
| 3. Person Singular | dissidebit | dissidebitur |
| 1. Person Plural | dissidebimus | dissidebimur |
| 2. Person Plural | dissidebitis | dissidebimini |
| 3. Person Plural | dissidebunt | dissidebuntur |
Perfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dissedi | — |
| 2. Person Singular | dissedisti | — |
| 3. Person Singular | dissedit | — |
| 1. Person Plural | dissedimus | — |
| 2. Person Plural | dissedistis | — |
| 3. Person Plural | dissedere, dissederunt | — |
Plusquamperfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dissederam | — |
| 2. Person Singular | dissederas | — |
| 3. Person Singular | dissederat | — |
| 1. Person Plural | dissederamus | — |
| 2. Person Plural | dissederatis | — |
| 3. Person Plural | dissederant | — |
Futur II (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dissedero | — |
| 2. Person Singular | dissederis | — |
| 3. Person Singular | dissederit | — |
| 1. Person Plural | dissederimus | — |
| 2. Person Plural | dissederitis | — |
| 3. Person Plural | dissederint | — |
Präsens (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dissideam | dissidear |
| 2. Person Singular | dissideas | dissideare, dissidearis |
| 3. Person Singular | dissideat | dissideatur |
| 1. Person Plural | dissideamus | dissideamur |
| 2. Person Plural | dissideatis | dissideamini |
| 3. Person Plural | dissideant | dissideantur |
Imperfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dissiderem | dissiderer |
| 2. Person Singular | dissideres | dissiderere, dissidereris |
| 3. Person Singular | dissideret | dissideretur |
| 1. Person Plural | dissideremus | dissideremur |
| 2. Person Plural | dissideretis | dissideremini |
| 3. Person Plural | dissiderent | dissiderentur |
Perfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dissederim | — |
| 2. Person Singular | dissederis | — |
| 3. Person Singular | dissederit | — |
| 1. Person Plural | dissederimus | — |
| 2. Person Plural | dissederitis | — |
| 3. Person Plural | dissederint | — |
Plusquamperfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dissedissem | — |
| 2. Person Singular | dissedisses | — |
| 3. Person Singular | dissedisset | — |
| 1. Person Plural | dissedissemus | — |
| 2. Person Plural | dissedissetis | — |
| 3. Person Plural | dissedissent | — |
Infinitiv| | Präsens | Perfekt |
|---|
| Aktiv | dissidere | dissedisse |
| Passiv | dissideri, dissiderier | — |
Imperativ I| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 2. Person Singular | disside | dissidere |
| 3. Person Singular | — | — |
| 2. Person Plural | dissidete | dissidemini |
| 3. Person Plural | — | — |
Imperativ II| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 2. Person Singular | dissideto | dissidetor |
| 3. Person Singular | dissideto | dissidetor |
| 2. Person Plural | dissidetote | — |
| 3. Person Plural | dissidento | dissidentor |
PPP| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | dissessa, dissessum, dissessus | dissessa, dissessae, dissessi |
| Genitiv | dissessae, dissessi | dissessarum, dissessorum |
| Dativ | dissessae, dissesso | dissessis |
| Akkusativ | dissessam, dissessum | dissessa, dissessas, dissessos |
| Ablativ | dissessa, dissesso | dissessis |
| Vokativ | dissessa, dissesse, dissessum | dissessa, dissessae, dissessi |
PFA| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | dissessura, dissessurum, dissessurus | dissessura, dissessurae, dissessuri |
| Genitiv | dissessurae, dissessuri | dissessurarum, dissessurorum |
| Dativ | dissessurae, dissessuro | dissessuris |
| Akkusativ | dissessuram, dissessurum | dissessura, dissessuras, dissessuros |
| Ablativ | dissessura, dissessuro | dissessuris |
| Vokativ | dissessura, dissessure, dissessurum | dissessura, dissessurae, dissessuri |
Gerundivum| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | dissidenda, dissidendum, dissidendus | dissidenda, dissidendae, dissidendi |
| Genitiv | dissidendae, dissidendi | dissidendarum, dissidendorum |
| Dativ | dissidendae, dissidendo | dissidendis |
| Akkusativ | dissidendam, dissidendum | dissidenda, dissidendas, dissidendos |
| Ablativ | dissidenda, dissidendo | dissidendis |
| Vokativ | dissidenda, dissidende, dissidendum | dissidenda, dissidendae, dissidendi |
152 (225) Formen für „dissidere“