Formentabelle zu „devolare“
Verb
Präsens (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | devolo | devolor |
| 2. Person Singular | devolas | devolare, devolaris |
| 3. Person Singular | devolat | devolatur |
| 1. Person Plural | devolamus | devolamur |
| 2. Person Plural | devolatis | devolamini |
| 3. Person Plural | deuolant | devolantur |
Imperfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | devolabam | devolabar |
| 2. Person Singular | devolabas | devolabare, devolabaris |
| 3. Person Singular | devolabat | devolabatur |
| 1. Person Plural | devolabamus | devolabamur |
| 2. Person Plural | devolabatis | devolabamini |
| 3. Person Plural | devolabant | devolabantur |
Futur I (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | devolabo | devolabor |
| 2. Person Singular | devolabis | devolabere, devolaberis |
| 3. Person Singular | devolabit | devolabitur |
| 1. Person Plural | devolabimus | devolabimur |
| 2. Person Plural | devolabitis | devolabimini |
| 3. Person Plural | devolabunt | devolabuntur |
Perfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | devolavi | — |
| 2. Person Singular | devolavisti | — |
| 3. Person Singular | devolavit | — |
| 1. Person Plural | devolavimus | — |
| 2. Person Plural | devolavistis | — |
| 3. Person Plural | devolare, devolavere, devolaverunt | — |
Plusquamperfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | devolaveram | — |
| 2. Person Singular | devolaveras | — |
| 3. Person Singular | devolaverat | — |
| 1. Person Plural | devolaveramus | — |
| 2. Person Plural | devolaveratis | — |
| 3. Person Plural | devolaverant | — |
Futur II (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | devolavero | — |
| 2. Person Singular | devolaris, devolaveris | — |
| 3. Person Singular | devolaverit | — |
| 1. Person Plural | devolaverimus | — |
| 2. Person Plural | devolaveritis | — |
| 3. Person Plural | devolaverint | — |
Präsens (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | devolem | devoler |
| 2. Person Singular | devoles | devolere, devoleris |
| 3. Person Singular | devolet | devoletur |
| 1. Person Plural | devolemus | devolemur |
| 2. Person Plural | devoletis | devolemini |
| 3. Person Plural | devolent | devolentur |
Imperfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | devolarem | devolarer |
| 2. Person Singular | devolares | devolarere, devolareris |
| 3. Person Singular | devolaret | devolaretur |
| 1. Person Plural | devolaremus | devolaremur |
| 2. Person Plural | devolaretis | devolaremini |
| 3. Person Plural | devolarent | devolarentur |
Perfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | devolaverim | — |
| 2. Person Singular | devolaris, devolaveris | — |
| 3. Person Singular | devolaverit | — |
| 1. Person Plural | devolaverimus | — |
| 2. Person Plural | devolaveritis | — |
| 3. Person Plural | devolaverint | — |
Plusquamperfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | devolavissem | — |
| 2. Person Singular | devolavisses | — |
| 3. Person Singular | devolavisset | — |
| 1. Person Plural | devolavissemus | — |
| 2. Person Plural | devolavissetis | — |
| 3. Person Plural | devolavissent | — |
Infinitiv| | Präsens | Perfekt |
|---|
| Aktiv | devolare | deuolasse, devolavisse |
| Passiv | devolari, devolarier | — |
Imperativ I| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 2. Person Singular | devola | devolare |
| 3. Person Singular | — | — |
| 2. Person Plural | devolate | devolamini |
| 3. Person Plural | — | — |
Imperativ II| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 2. Person Singular | devolato | devolator |
| 3. Person Singular | devolato | devolator |
| 2. Person Plural | devolatote | — |
| 3. Person Plural | devolanto | devolantor |
PPP| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | devolata, devolatum, devolatus | devolata, devolatae, devolati |
| Genitiv | devolatae, devolati | devolatarum, devolatorum |
| Dativ | devolatae, devolato | devolatis |
| Akkusativ | devolatam, devolatum | devolata, devolatas, devolatos |
| Ablativ | devolata, devolato | devolatis |
| Vokativ | devolata, devolate, devolatum | devolata, devolatae, devolati |
PPA| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | devolans | devolantes, devolantia |
| Genitiv | devolantis | devolantium, devolantum |
| Dativ | devolanti | devolantibus |
| Akkusativ | devolans, devolantem | devolantes, devolantia |
| Ablativ | devolante, devolanti | devolantibus |
| Vokativ | devolans | devolantes, devolantia |
PFA| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | devolatura, devolaturum, devolaturus | devolatura, devolaturae, devolaturi |
| Genitiv | devolaturae, devolaturi | devolaturarum, devolaturorum |
| Dativ | devolaturae, devolaturo | devolaturis |
| Akkusativ | deuolaturam, devolaturum | devolatura, devolaturas, devolaturos |
| Ablativ | devolatura, devolaturo | devolaturis |
| Vokativ | devolatura, devolature, devolaturum | devolatura, devolaturae, devolaturi |
Gerundivum| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | devolanda, devolandum, devolandus | devolanda, devolandae, devolandi |
| Genitiv | devolandae, devolandi | devolandarum, devolandorum |
| Dativ | devolandae, devolando | devolandis |
| Akkusativ | devolandam, devolandum | devolanda, devolandas, devolandos |
| Ablativ | devolanda, devolando | devolandis |
| Vokativ | devolanda, devolande, devolandum | devolanda, devolandae, devolandi |
152 (229) Formen für „devolare“