Formentabelle zu „devocare“
Verb
Präsens (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | devoco | devocor |
| 2. Person Singular | devocas | devocare, devocaris |
| 3. Person Singular | deuocat | devocatur |
| 1. Person Plural | devocamus | devocamur |
| 2. Person Plural | devocatis | devocamini |
| 3. Person Plural | devocant | devocantur |
Imperfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | devocabam | devocabar |
| 2. Person Singular | devocabas | devocabare, devocabaris |
| 3. Person Singular | devocabat | devocabatur |
| 1. Person Plural | devocabamus | devocabamur |
| 2. Person Plural | devocabatis | devocabamini |
| 3. Person Plural | devocabant | devocabantur |
Futur I (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | devocabo | devocabor |
| 2. Person Singular | devocabis | devocabere, devocaberis |
| 3. Person Singular | devocabit | devocabitur |
| 1. Person Plural | devocabimus | devocabimur |
| 2. Person Plural | devocabitis | devocabimini |
| 3. Person Plural | devocabunt | devocabuntur |
Perfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | devocavi | — |
| 2. Person Singular | devocasti, devocavisti | — |
| 3. Person Singular | devocavit | — |
| 1. Person Plural | devocavimus | — |
| 2. Person Plural | devocavistis | — |
| 3. Person Plural | devocare, devocavere, devocaverunt | — |
Plusquamperfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | devocaveram | — |
| 2. Person Singular | devocaveras | — |
| 3. Person Singular | devocaverat | — |
| 1. Person Plural | devocaveramus | — |
| 2. Person Plural | devocaveratis | — |
| 3. Person Plural | devocaverant | — |
Futur II (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | devocavero | — |
| 2. Person Singular | devocaris, devocaveris | — |
| 3. Person Singular | devocaverit | — |
| 1. Person Plural | devocaverimus | — |
| 2. Person Plural | devocaveritis | — |
| 3. Person Plural | devocaverint | — |
Präsens (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | devocem | devocer |
| 2. Person Singular | devoces | devocere, devoceris |
| 3. Person Singular | devocet | devocetur |
| 1. Person Plural | devocemus | devocemur |
| 2. Person Plural | devocetis | devocemini |
| 3. Person Plural | devocent | devocentur |
Imperfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | devocarem | devocarer |
| 2. Person Singular | devocares | devocarere, devocareris |
| 3. Person Singular | devocaret | devocaretur |
| 1. Person Plural | devocaremus | devocaremur |
| 2. Person Plural | devocaretis | devocaremini |
| 3. Person Plural | devocarent | devocarentur |
Perfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | devocaverim | — |
| 2. Person Singular | devocaris, devocaveris | — |
| 3. Person Singular | devocaverit | — |
| 1. Person Plural | devocaverimus | — |
| 2. Person Plural | devocaveritis | — |
| 3. Person Plural | devocaverint | — |
Plusquamperfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | devocavissem | — |
| 2. Person Singular | devocavisses | — |
| 3. Person Singular | devocavisset | — |
| 1. Person Plural | devocavissemus | — |
| 2. Person Plural | devocavissetis | — |
| 3. Person Plural | devocavissent | — |
Infinitiv| | Präsens | Perfekt |
|---|
| Aktiv | devocare | deuocasse, devocavisse |
| Passiv | devocari, devocarier | — |
Imperativ I| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 2. Person Singular | devoca, devocacit | devocare |
| 3. Person Singular | — | — |
| 2. Person Plural | devocate | devocamini |
| 3. Person Plural | — | — |
Imperativ II| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 2. Person Singular | devocato | devocator |
| 3. Person Singular | devocato | devocator |
| 2. Person Plural | devocatote | — |
| 3. Person Plural | devocanto | devocantor |
PPP| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | devocatus, devocata, devocatum | devocata, devocatae, devocati |
| Genitiv | devocatae, devocati | devocatarum, devocatorum |
| Dativ | devocatae, devocato | devocatis |
| Akkusativ | devocatam, devocatum | devocata, devocatas, devocatos |
| Ablativ | devocata, devocato | devocatis |
| Vokativ | devocata, devocate, devocatum | devocata, devocatae, devocati |
PPA| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | devocans | devocantes, devocantia |
| Genitiv | devocantis | devocantium, devocantum |
| Dativ | devocanti | devocantibus |
| Akkusativ | devocans, devocantem | devocantes, devocantia |
| Ablativ | devocante, devocanti | devocantibus |
| Vokativ | devocans | devocantes, devocantia |
PFA| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | devocaturum, devocatura, devocaturus | devocatura, devocaturae, devocaturi |
| Genitiv | devocaturae, devocaturi | devocaturarum, devocaturorum |
| Dativ | devocaturae, devocaturo | devocaturis |
| Akkusativ | devocaturum, devocaturam | devocatura, devocaturas, devocaturos |
| Ablativ | devocatura, devocaturo | devocaturis |
| Vokativ | devocaturum, devocatura, devocature | devocatura, devocaturae, devocaturi |
Gerundivum| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | devocanda, devocandum, devocandus | devocanda, devocandae, devocandi |
| Genitiv | devocandae, devocandi | devocandarum, devocandorum |
| Dativ | devocandae, devocando | devocandis |
| Akkusativ | devocandam, devocandum | devocandos, devocanda, devocandas |
| Ablativ | devocanda, devocando | devocandis |
| Vokativ | devocanda, devocande, devocandum | devocanda, devocandae, devocandi |
152 (231) Formen für „devocare“