Formentabelle zu „denegare“
Verb
Imperfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | denegabam | denegabar |
| 2. Person Singular | denegabas | denegabare, denegabaris |
| 3. Person Singular | denegabat | denegabatur |
| 1. Person Plural | denegabamus | denegabamur |
| 2. Person Plural | denegabatis | denegabamini |
| 3. Person Plural | denegabant | denegabantur |
Futur I (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | denegabo | denegabor |
| 2. Person Singular | denegabis | denegabere, denegaberis |
| 3. Person Singular | denegabit | denegabitur |
| 1. Person Plural | denegabimus | denegabimur |
| 2. Person Plural | denegabitis | denegabimini |
| 3. Person Plural | denegabunt | denegabuntur |
Perfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | denegaui | — |
| 2. Person Singular | denegavisti | — |
| 3. Person Singular | denegavit | — |
| 1. Person Plural | denegavimus | — |
| 2. Person Plural | denegavistis | — |
| 3. Person Plural | denegare, denegarunt, denegavere, denegaverunt | — |
Plusquamperfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | denegaveram | — |
| 2. Person Singular | denegaveras | — |
| 3. Person Singular | denegaverat | — |
| 1. Person Plural | denegaveramus | — |
| 2. Person Plural | denegaveratis | — |
| 3. Person Plural | denegaverant | — |
Futur II (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | denegavero | — |
| 2. Person Singular | denegaris, denegaveris | — |
| 3. Person Singular | denegaverit | — |
| 1. Person Plural | denegaverimus | — |
| 2. Person Plural | denegaveritis | — |
| 3. Person Plural | denegarint, denegaverint | — |
Präsens (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | denegem | deneger |
| 2. Person Singular | deneges | denegere, denegeris |
| 3. Person Singular | deneget | denegetur |
| 1. Person Plural | denegemus | denegemur |
| 2. Person Plural | denegetis | denegemini |
| 3. Person Plural | denegent | denegentur |
Imperfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | denegarem | denegarer |
| 2. Person Singular | denegares | denegarere, denegareris |
| 3. Person Singular | denegaret | denegaretur |
| 1. Person Plural | denegaremus | denegaremur |
| 2. Person Plural | denegaretis | denegaremini |
| 3. Person Plural | denegarent | denegarentur |
Perfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | denegaverim | — |
| 2. Person Singular | denegaris, denegaveris | — |
| 3. Person Singular | denegaverit | — |
| 1. Person Plural | denegaverimus | — |
| 2. Person Plural | denegaveritis | — |
| 3. Person Plural | denegarint, denegaverint | — |
Plusquamperfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | denegavissem | — |
| 2. Person Singular | denegavisses | — |
| 3. Person Singular | denegasset, denegavisset | — |
| 1. Person Plural | denegavissemus | — |
| 2. Person Plural | denegavissetis | — |
| 3. Person Plural | denegavissent | — |
Imperativ I| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 2. Person Singular | denega | denegare |
| 3. Person Singular | — | — |
| 2. Person Plural | denegate | denegamini |
| 3. Person Plural | — | — |
Imperativ II| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 2. Person Singular | denegato | denegator |
| 3. Person Singular | denegato | denegator |
| 2. Person Plural | denegatote | — |
| 3. Person Plural | deneganto | denegantor |
PPP| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | denegata, denegatum, denegatus | denegata, denegati, denegatae |
| Genitiv | denegatae, denegati | denegatarum, denegatorum |
| Dativ | denegatae, denegato | denegatis |
| Akkusativ | denegatam, denegatum | denegata, denegatas, denegatos |
| Ablativ | denegata, denegato | denegatis |
| Vokativ | denegata, denegatum, denegate | denegati, denegata, denegatae |
PPA| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | denegans | denegantes, denegantia |
| Genitiv | denegantis | denegantium, denegantum |
| Dativ | deneganti | denegantibus |
| Akkusativ | denegantem, denegans | denegantes, denegantia |
| Ablativ | denegante, deneganti | denegantibus |
| Vokativ | denegans | denegantes, denegantia |
PFA| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | denegatura, denegaturum, denegaturus | denegatura, denegaturae, denegaturi |
| Genitiv | denegaturae, denegaturi | denegaturarum, denegaturorum |
| Dativ | denegaturae, denegaturo | denegaturis |
| Akkusativ | denegaturam, denegaturum | denegatura, denegaturas, denegaturos |
| Ablativ | denegatura, denegaturo | denegaturis |
| Vokativ | denegatura, denegature, denegaturum | denegatura, denegaturae, denegaturi |
Gerundivum| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | deneganda, denegandum, denegandus | deneganda, denegandae, denegandi |
| Genitiv | denegandae, denegandi | denegandarum, denegandorum |
| Dativ | denegando, denegandae | denegandis |
| Akkusativ | denegandam, denegandum | denegandas, deneganda, denegandos |
| Ablativ | deneganda, denegando | denegandis |
| Vokativ | deneganda, denegande, denegandum | deneganda, denegandae, denegandi |
152 (232) Formen für „denegare“