Formentabelle zu „dediscere“
Verb
Präsens (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dedisco | dediscor |
| 2. Person Singular | dediscis | dedisceris |
| 3. Person Singular | dediscit | dediscitur |
| 1. Person Plural | dediscimus | dediscimur |
| 2. Person Plural | dediscitis | dediscimini |
| 3. Person Plural | dediscunt | dediscuntur |
Imperfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dediscebam | dediscebar |
| 2. Person Singular | dediscebas | dediscebare, dediscebaris |
| 3. Person Singular | dediscebat | dediscebatur |
| 1. Person Plural | dediscebamus | dediscebamur |
| 2. Person Plural | dediscebatis | dediscebamini |
| 3. Person Plural | dediscebant | dediscebantur |
Futur I (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dediscam | dediscar |
| 2. Person Singular | dedisces | dediscere, dedisceris |
| 3. Person Singular | dediscet | dediscetur |
| 1. Person Plural | dediscemus | dediscemur |
| 2. Person Plural | dediscetis | dediscemini |
| 3. Person Plural | dediscent | dediscentur |
Perfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dedidici | — |
| 2. Person Singular | dedidicisti | — |
| 3. Person Singular | dedidicit | — |
| 1. Person Plural | dedidicimus | — |
| 2. Person Plural | dedidicistis | — |
| 3. Person Plural | dedidicere, dedidicerunt | — |
Plusquamperfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dedidiceram | — |
| 2. Person Singular | dedidiceras | — |
| 3. Person Singular | dedidicerat | — |
| 1. Person Plural | dedidiceramus | — |
| 2. Person Plural | dedidiceratis | — |
| 3. Person Plural | dedidicerant | — |
Futur II (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dedidicero | — |
| 2. Person Singular | dedidiceris | — |
| 3. Person Singular | dedidicerit | — |
| 1. Person Plural | dedidicerimus | — |
| 2. Person Plural | dedidiceritis | — |
| 3. Person Plural | dedidicerint | — |
Präsens (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dediscam | dediscar |
| 2. Person Singular | dediscas | dediscare, dediscaris |
| 3. Person Singular | dediscat | dediscatur |
| 1. Person Plural | dediscamus | dediscamur |
| 2. Person Plural | dediscatis | dediscamini |
| 3. Person Plural | dediscant | dediscantur |
Imperfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dediscerem | dediscerer |
| 2. Person Singular | dedisceres | dediscerere, dediscereris |
| 3. Person Singular | dedisceret | dedisceretur |
| 1. Person Plural | dedisceremus | dedisceremur |
| 2. Person Plural | dedisceretis | dedisceremini |
| 3. Person Plural | dediscerent | dediscerentur |
Perfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dedidicerim | — |
| 2. Person Singular | dedidiceris | — |
| 3. Person Singular | dedidicerit | — |
| 1. Person Plural | dedidicerimus | — |
| 2. Person Plural | dedidiceritis | — |
| 3. Person Plural | dedidicerint | — |
Plusquamperfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dedidicissem | — |
| 2. Person Singular | dedidicisses | — |
| 3. Person Singular | dedidicisset | — |
| 1. Person Plural | dedidicissemus | — |
| 2. Person Plural | dedidicissetis | — |
| 3. Person Plural | dedidicissent | — |
Infinitiv| | Präsens | Perfekt |
|---|
| Aktiv | dediscere | dedidicisse |
| Passiv | dedisci, dediscier | — |
Imperativ I| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 2. Person Singular | dedisce | dediscere |
| 3. Person Singular | — | — |
| 2. Person Plural | dediscite | dediscimini |
| 3. Person Plural | — | — |
Imperativ II| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 2. Person Singular | dediscito | dediscitor |
| 3. Person Singular | dediscito | dediscitor |
| 2. Person Plural | dediscitote | — |
| 3. Person Plural | dediscunto | dediscuntor |
PPP| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | — | — |
| Genitiv | — | — |
| Dativ | — | — |
| Akkusativ | — | — |
| Ablativ | — | — |
| Vokativ | — | — |
PPA| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | dediscens | dediscentes, dediscentia |
| Genitiv | dediscentis | dediscentium, dediscentum |
| Dativ | dediscenti | dediscentibus |
| Akkusativ | dediscens, dediscentem | dediscentes, dediscentia |
| Ablativ | dediscente, dediscenti | dediscentibus |
| Vokativ | dediscens | dediscentes, dediscentia |
PFA| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | — | — |
| Genitiv | — | — |
| Dativ | — | — |
| Akkusativ | — | — |
| Ablativ | — | — |
| Vokativ | — | — |
Gerundivum| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | dediscenda, dediscendum, dediscendus, dediscunda, dediscundum, dediscundus | dediscenda, dediscendae, dediscendi, dediscunda, dediscundae, dediscundi |
| Genitiv | dediscendae, dediscendi, dediscundae, dediscundi | dediscendarum, dediscendorum, dediscundarum, dediscundorum |
| Dativ | dediscendae, dediscendo, dediscundae, dediscundo | dediscendis, dediscundis |
| Akkusativ | dediscendam, dediscendum, dediscundam, dediscundum | dediscenda, dediscendas, dediscendos, dediscunda, dediscundas, dediscundos |
| Ablativ | dediscenda, dediscendo, dediscunda, dediscundo | dediscendis, dediscundis |
| Vokativ | dediscenda, dediscende, dediscendum, dediscunda, dediscunde, dediscundum | dediscenda, dediscendae, dediscendi, dediscunda, dediscundae, dediscundi |
128 (193) Formen für „dediscere“