Formentabelle zu „declamare“
Verb
Präsens (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | declamo | declamor |
| 2. Person Singular | declamas | declamare, declamaris |
| 3. Person Singular | declamat | declamatur |
| 1. Person Plural | declamamus | declamamur |
| 2. Person Plural | declamatis | declamamini |
| 3. Person Plural | declamant | declamantur |
Imperfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | declamabam | declamabar |
| 2. Person Singular | declamabas | declamabare, declamabaris |
| 3. Person Singular | declamabat | declamabatur |
| 1. Person Plural | declamabamus | declamabamur |
| 2. Person Plural | declamabatis | declamabamini |
| 3. Person Plural | declamabant | declamabantur |
Futur I (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | declamabo | declamabor |
| 2. Person Singular | declamabis | declamabere, declamaberis |
| 3. Person Singular | declamabit | declamabitur |
| 1. Person Plural | declamabimus | declamabimur |
| 2. Person Plural | declamabitis | declamabimini |
| 3. Person Plural | declamabunt | declamabuntur |
Perfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | declamavi | — |
| 2. Person Singular | declamasti, declamavisti | — |
| 3. Person Singular | declamavitque, declamavit | — |
| 1. Person Plural | declamavimus | — |
| 2. Person Plural | declamavistis | — |
| 3. Person Plural | declamare, declamavere, declamaverunt | — |
Plusquamperfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | declamaveram | — |
| 2. Person Singular | declamaveras | — |
| 3. Person Singular | declamaverat | — |
| 1. Person Plural | declamaveramus | — |
| 2. Person Plural | declamaveratis | — |
| 3. Person Plural | declamaverant | — |
Futur II (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | declamavero | — |
| 2. Person Singular | declamaris, declamaveris | — |
| 3. Person Singular | declamaverit | — |
| 1. Person Plural | declamaverimus | — |
| 2. Person Plural | declamaveritis | — |
| 3. Person Plural | declamaverint | — |
Präsens (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | declamem | declamer |
| 2. Person Singular | declames | declamere, declameris |
| 3. Person Singular | declamet | declametur |
| 1. Person Plural | declamemus | declamemur |
| 2. Person Plural | declametis | declamemini |
| 3. Person Plural | declament | declamentur |
Imperfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | declamarem | declamarer |
| 2. Person Singular | declamares | declamarere, declamareris |
| 3. Person Singular | declamaret | declamaretur |
| 1. Person Plural | declamaremus | declamaremur |
| 2. Person Plural | declamaretis | declamaremini |
| 3. Person Plural | declamarent | declamarentur |
Perfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | declamaverim | — |
| 2. Person Singular | declamaris, declamaveris | — |
| 3. Person Singular | declamaverit | — |
| 1. Person Plural | declamaverimus | — |
| 2. Person Plural | declamaveritis | — |
| 3. Person Plural | declamaverint | — |
Plusquamperfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | declamavissem | — |
| 2. Person Singular | declamavisses | — |
| 3. Person Singular | declamasset, declamavisset | — |
| 1. Person Plural | declamavissemus | — |
| 2. Person Plural | declamavissetis | — |
| 3. Person Plural | declamavissent | — |
Imperativ I| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 2. Person Singular | declama | declamare |
| 3. Person Singular | — | — |
| 2. Person Plural | declamate | declamamini |
| 3. Person Plural | — | — |
Imperativ II| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 2. Person Singular | declamato, declamatoreis | declamator |
| 3. Person Singular | declamato, declamatoreis | declamator |
| 2. Person Plural | declamatote | — |
| 3. Person Plural | declamanto | declamantor |
PPP| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | declamata, declamatum, declamatus | declamata, declamatae, declamati |
| Genitiv | declamatae, declamati | declamatarum, declamatorum |
| Dativ | declamatae, declamato, declamatoreis | declamatis |
| Akkusativ | declamatam, declamatum | declamata, declamatas, declamatos |
| Ablativ | declamata, declamato, declamatoreis | declamatis |
| Vokativ | declamata, declamate, declamatum | declamata, declamatae, declamati |
PPA| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | declamans | declamantes, declamantia |
| Genitiv | declamantis | declamantium, declamantum |
| Dativ | declamanti | declamantibus |
| Akkusativ | declamans, declamantem | declamantes, declamantia |
| Ablativ | declamante, declamanti | declamantibus |
| Vokativ | declamans | declamantes, declamantia |
PFA| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | declamaturus, declamatura, declamaturum | declamatura, declamaturae, declamaturi |
| Genitiv | declamaturae, declamaturi | declamaturarum, declamaturorum |
| Dativ | declamaturae, declamaturo | declamaturis |
| Akkusativ | declamaturam, declamaturum | declamatura, declamaturas, declamaturos |
| Ablativ | declamatura, declamaturo | declamaturis |
| Vokativ | declamatura, declamature, declamaturum | declamatura, declamaturae, declamaturi |
Gerundivum| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | declamandum, declamanda, declamandus | declamanda, declamandae, declamandi |
| Genitiv | declamandae, declamandi | declamandarum, declamandorum |
| Dativ | declamandae, declamando | declamandis |
| Akkusativ | declamandum, declamandam | declamanda, declamandas, declamandos |
| Ablativ | declamanda, declamando | declamandis |
| Vokativ | declamandum, declamanda, declamande | declamanda, declamandae, declamandi |
152 (238) Formen für „declamare“