Formentabelle zu „dearmare“
Verb
Präsens (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dearmo | dearmor |
| 2. Person Singular | dearmas | dearmare, dearmaris |
| 3. Person Singular | dearmat | dearmatur |
| 1. Person Plural | dearmamus | dearmamur |
| 2. Person Plural | dearmatis | dearmamini |
| 3. Person Plural | dearmant | dearmantur |
Imperfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dearmabam | dearmabar |
| 2. Person Singular | dearmabas | dearmabare, dearmabaris |
| 3. Person Singular | dearmabat | dearmabatur |
| 1. Person Plural | dearmabamus | dearmabamur |
| 2. Person Plural | dearmabatis | dearmabamini |
| 3. Person Plural | dearmabant | dearmabantur |
Futur I (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dearmabo | dearmabor |
| 2. Person Singular | dearmabis | dearmabere, dearmaberis |
| 3. Person Singular | dearmabit | dearmabitur |
| 1. Person Plural | dearmabimus | dearmabimur |
| 2. Person Plural | dearmabitis | dearmabimini |
| 3. Person Plural | dearmabunt | dearmabuntur |
Perfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dearmavi | — |
| 2. Person Singular | dearmavisti | — |
| 3. Person Singular | dearmavit | — |
| 1. Person Plural | dearmavimus | — |
| 2. Person Plural | dearmavistis | — |
| 3. Person Plural | dearmare, dearmavere, dearmaverunt | — |
Plusquamperfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dearmaveram | — |
| 2. Person Singular | dearmaveras | — |
| 3. Person Singular | dearmaverat | — |
| 1. Person Plural | dearmaveramus | — |
| 2. Person Plural | dearmaveratis | — |
| 3. Person Plural | dearmaverant | — |
Futur II (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dearmavero | — |
| 2. Person Singular | dearmaris, dearmaveris | — |
| 3. Person Singular | dearmaverit | — |
| 1. Person Plural | dearmaverimus | — |
| 2. Person Plural | dearmaveritis | — |
| 3. Person Plural | dearmaverint | — |
Präsens (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dearmem | dearmer |
| 2. Person Singular | dearmes | dearmere, dearmeris |
| 3. Person Singular | dearmet | dearmetur |
| 1. Person Plural | dearmemus | dearmemur |
| 2. Person Plural | dearmetis | dearmemini |
| 3. Person Plural | dearment | dearmentur |
Imperfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dearmarem | dearmarer |
| 2. Person Singular | dearmares | dearmarere, dearmareris |
| 3. Person Singular | dearmaret | dearmaretur |
| 1. Person Plural | dearmaremus | dearmaremur |
| 2. Person Plural | dearmaretis | dearmaremini |
| 3. Person Plural | dearmarent | dearmarentur |
Perfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dearmaverim | — |
| 2. Person Singular | dearmaris, dearmaveris | — |
| 3. Person Singular | dearmaverit | — |
| 1. Person Plural | dearmaverimus | — |
| 2. Person Plural | dearmaveritis | — |
| 3. Person Plural | dearmaverint | — |
Plusquamperfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | dearmavissem | — |
| 2. Person Singular | dearmavisses | — |
| 3. Person Singular | dearmavisset | — |
| 1. Person Plural | dearmavissemus | — |
| 2. Person Plural | dearmavissetis | — |
| 3. Person Plural | dearmavissent | — |
Infinitiv| | Präsens | Perfekt |
|---|
| Aktiv | dearmare | dearmavisse |
| Passiv | dearmari, dearmarier | — |
Imperativ I| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 2. Person Singular | dearma | dearmare |
| 3. Person Singular | — | — |
| 2. Person Plural | dearmate | dearmamini |
| 3. Person Plural | — | — |
Imperativ II| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 2. Person Singular | dearmato | dearmator |
| 3. Person Singular | dearmato | dearmator |
| 2. Person Plural | dearmatote | — |
| 3. Person Plural | dearmanto | dearmantor |
PPP| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | dearmatum, dearmata, dearmatus | dearmata, dearmatae, dearmati |
| Genitiv | dearmatae, dearmati | dearmatarum, dearmatorum |
| Dativ | dearmatae, dearmato | dearmatis |
| Akkusativ | dearmatum, dearmatam | dearmata, dearmatas, dearmatos |
| Ablativ | dearmata, dearmato | dearmatis |
| Vokativ | dearmatum, dearmata, dearmate | dearmata, dearmatae, dearmati |
PPA| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | dearmans | dearmantes, dearmantia |
| Genitiv | dearmantis | dearmantium, dearmantum |
| Dativ | dearmanti | dearmantibus |
| Akkusativ | dearmans, dearmantem | dearmantes, dearmantia |
| Ablativ | dearmante, dearmanti | dearmantibus |
| Vokativ | dearmans | dearmantes, dearmantia |
PFA| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | dearmatura, dearmaturum, dearmaturus | dearmatura, dearmaturae, dearmaturi |
| Genitiv | dearmaturae, dearmaturi | dearmaturarum, dearmaturorum |
| Dativ | dearmaturae, dearmaturo | dearmaturis |
| Akkusativ | dearmaturam, dearmaturum | dearmatura, dearmaturas, dearmaturos |
| Ablativ | dearmatura, dearmaturo | dearmaturis |
| Vokativ | dearmatura, dearmature, dearmaturum | dearmatura, dearmaturae, dearmaturi |
Gerundivum| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | dearmanda, dearmandum, dearmandus | dearmanda, dearmandae, dearmandi |
| Genitiv | dearmandae, dearmandi | dearmandarum, dearmandorum |
| Dativ | dearmandae, dearmando | dearmandis |
| Akkusativ | dearmandam, dearmandum | dearmanda, dearmandas, dearmandos |
| Ablativ | dearmanda, dearmando | dearmandis |
| Vokativ | dearmanda, dearmande, dearmandum | dearmanda, dearmandae, dearmandi |
152 (228) Formen für „dearmare“