Formentabelle zu „conlocupletare“

Verb

Warning: Division by zero in /srv/data/web/vhosts/www.latein.me/htdocs/formTable.php on line 463

Präsens (Indikativ)

	Aktiv	Passiv
1. Person Singular	conlocupleto	conlocupletor
2. Person Singular	conlocupletas	conlocupletare, conlocupletaris
3. Person Singular	conlocupletat	conlocupletatur
1. Person Plural	conlocupletamus	conlocupletamur
2. Person Plural	conlocupletatis	conlocupletamini
3. Person Plural	conlocupletant	conlocupletantur

Imperfekt (Indikativ)

	Aktiv	Passiv
1. Person Singular	conlocupletabam	conlocupletabar
2. Person Singular	conlocupletabas	conlocupletabare, conlocupletabaris
3. Person Singular	conlocupletabat	conlocupletabatur
1. Person Plural	conlocupletabamus	conlocupletabamur
2. Person Plural	conlocupletabatis	conlocupletabamini
3. Person Plural	conlocupletabant	conlocupletabantur

Futur I (Indikativ)

	Aktiv	Passiv
1. Person Singular	conlocupletabo	conlocupletabor
2. Person Singular	conlocupletabis	conlocupletabere, conlocupletaberis
3. Person Singular	conlocupletabit	conlocupletabitur
1. Person Plural	conlocupletabimus	conlocupletabimur
2. Person Plural	conlocupletabitis	conlocupletabimini
3. Person Plural	conlocupletabunt	conlocupletabuntur

Perfekt (Indikativ)

	Aktiv	Passiv
1. Person Singular	conlocupletavi	—
2. Person Singular	conlocupletavisti	—
3. Person Singular	conlocupletavit	—
1. Person Plural	conlocupletavimus	—
2. Person Plural	conlocupletavistis	—
3. Person Plural	conlocupletare, conlocupletavere, conlocupletaverunt	—

Plusquamperfekt (Indikativ)

	Aktiv	Passiv
1. Person Singular	conlocupletaveram	—
2. Person Singular	conlocupletaveras	—
3. Person Singular	conlocupletaverat	—
1. Person Plural	conlocupletaveramus	—
2. Person Plural	conlocupletaveratis	—
3. Person Plural	conlocupletaverant	—

Futur II (Indikativ)

	Aktiv	Passiv
1. Person Singular	conlocupletavero	—
2. Person Singular	conlocupletaris, conlocupletaveris	—
3. Person Singular	conlocupletaverit	—
1. Person Plural	conlocupletaverimus	—
2. Person Plural	conlocupletaveritis	—
3. Person Plural	conlocupletaverint	—

Präsens (Konjunktiv)

	Aktiv	Passiv
1. Person Singular	conlocupletem	conlocupleter
2. Person Singular	conlocupletes	conlocupletere, conlocupleteris
3. Person Singular	conlocupletet	conlocupletetur
1. Person Plural	conlocupletemus	conlocupletemur
2. Person Plural	conlocupletetis	conlocupletemini
3. Person Plural	conlocupletent	conlocupletentur

Imperfekt (Konjunktiv)

	Aktiv	Passiv
1. Person Singular	conlocupletarem	conlocupletarer
2. Person Singular	conlocupletares	conlocupletarere, conlocupletareris
3. Person Singular	conlocupletaret	conlocupletaretur
1. Person Plural	conlocupletaremus	conlocupletaremur
2. Person Plural	conlocupletaretis	conlocupletaremini
3. Person Plural	conlocupletarent	conlocupletarentur

Perfekt (Konjunktiv)

	Aktiv	Passiv
1. Person Singular	conlocupletaverim	—
2. Person Singular	conlocupletaris, conlocupletaveris	—
3. Person Singular	conlocupletaverit	—
1. Person Plural	conlocupletaverimus	—
2. Person Plural	conlocupletaveritis	—
3. Person Plural	conlocupletaverint	—

Plusquamperfekt (Konjunktiv)

	Aktiv	Passiv
1. Person Singular	conlocupletavissem	—
2. Person Singular	conlocupletavisses	—
3. Person Singular	conlocupletavisset	—
1. Person Plural	conlocupletavissemus	—
2. Person Plural	conlocupletavissetis	—
3. Person Plural	conlocupletavissent	—

Infinitiv

	Präsens	Perfekt
Aktiv	conlocupletare	conlocupletavisse
Passiv	conlocupletari, conlocupletarier	—

Imperativ I

	Aktiv	Passiv
2. Person Singular	conlocupleta	conlocupletare
3. Person Singular	—	—
2. Person Plural	conlocupletate	conlocupletamini
3. Person Plural	—	—

Imperativ II

	Aktiv	Passiv
2. Person Singular	conlocupletato	conlocupletator
3. Person Singular	conlocupletato	conlocupletator
2. Person Plural	conlocupletatote	—
3. Person Plural	conlocupletanto	conlocupletantor

PPP

	Singular	Plural
Nominativ	conlocupletata, conlocupletatum, conlocupletatus	conlocupletata, conlocupletatae, conlocupletati
Genitiv	conlocupletatae, conlocupletati	conlocupletatarum, conlocupletatorum
Dativ	conlocupletatae, conlocupletato	conlocupletatis
Akkusativ	conlocupletatam, conlocupletatum	conlocupletata, conlocupletatas, conlocupletatos
Ablativ	conlocupletata, conlocupletato	conlocupletatis
Vokativ	conlocupletata, conlocupletate, conlocupletatum	conlocupletata, conlocupletatae, conlocupletati

PPA

	Singular	Plural
Nominativ	conlocupletans	conlocupletantes, conlocupletantia
Genitiv	conlocupletantis	conlocupletantium, conlocupletantum
Dativ	conlocupletanti	conlocupletantibus
Akkusativ	conlocupletans, conlocupletantem	conlocupletantes, conlocupletantia
Ablativ	conlocupletante, conlocupletanti	conlocupletantibus
Vokativ	conlocupletans	conlocupletantes, conlocupletantia

PFA

	Singular	Plural
Nominativ	conlocupletatura, conlocupletaturum, conlocupletaturus	conlocupletatura, conlocupletaturae, conlocupletaturi
Genitiv	conlocupletaturae, conlocupletaturi	conlocupletaturarum, conlocupletaturorum
Dativ	conlocupletaturae, conlocupletaturo	conlocupletaturis
Akkusativ	conlocupletaturam, conlocupletaturum	conlocupletatura, conlocupletaturas, conlocupletaturos
Ablativ	conlocupletatura, conlocupletaturo	conlocupletaturis
Vokativ	conlocupletatura, conlocupletature, conlocupletaturum	conlocupletatura, conlocupletaturae, conlocupletaturi

Gerundivum

	Singular	Plural
Nominativ	conlocupletanda, conlocupletandum, conlocupletandus	conlocupletanda, conlocupletandae, conlocupletandi
Genitiv	conlocupletandae, conlocupletandi	conlocupletandarum, conlocupletandorum
Dativ	conlocupletandae, conlocupletando	conlocupletandis
Akkusativ	conlocupletandam, conlocupletandum	conlocupletanda, conlocupletandas, conlocupletandos
Ablativ	conlocupletanda, conlocupletando	conlocupletandis
Vokativ	conlocupletanda, conlocupletande, conlocupletandum	conlocupletanda, conlocupletandae, conlocupletandi

152 (228) Formen für „conlocupletare“