Formentabelle zu „conculcare“
Verb
Präsens (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | conculco | conculcor |
| 2. Person Singular | conculcas | conculcare, conculcaris |
| 3. Person Singular | conculcat | conculcatur |
| 1. Person Plural | conculcamus | conculcamur |
| 2. Person Plural | conculcatis | conculcamini |
| 3. Person Plural | conculcant | conculcantur |
Imperfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | conculcabam | conculcabar |
| 2. Person Singular | conculcabas | conculcabare, conculcabaris |
| 3. Person Singular | conculcabat | conculcabatur |
| 1. Person Plural | conculcabamus | conculcabamur |
| 2. Person Plural | conculcabatis | conculcabamini |
| 3. Person Plural | conculcabant | conculcabantur |
Futur I (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | conculcabo | conculcabor |
| 2. Person Singular | conculcabis | conculcabere, conculcaberis |
| 3. Person Singular | conculcabit | conculcabitur |
| 1. Person Plural | conculcabimus | conculcabimur |
| 2. Person Plural | conculcabitis | conculcabimini |
| 3. Person Plural | conculcabunt | conculcabuntur |
Perfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | conculcavi | — |
| 2. Person Singular | conculcavisti | — |
| 3. Person Singular | conculcavit | — |
| 1. Person Plural | conculcavimus | — |
| 2. Person Plural | conculcavistis | — |
| 3. Person Plural | conculcare, conculcavere, conculcaverunt | — |
Plusquamperfekt (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | conculcaveram | — |
| 2. Person Singular | conculcaveras | — |
| 3. Person Singular | conculcaverat | — |
| 1. Person Plural | conculcaveramus | — |
| 2. Person Plural | conculcaveratis | — |
| 3. Person Plural | conculcaverant | — |
Futur II (Indikativ)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | conculcavero | — |
| 2. Person Singular | conculcaris, conculcaveris | — |
| 3. Person Singular | conculcaverit | — |
| 1. Person Plural | conculcaverimus | — |
| 2. Person Plural | conculcaveritis | — |
| 3. Person Plural | conculcaverint | — |
Präsens (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | conculcem | conculcer |
| 2. Person Singular | conculces | conculcere, conculceris |
| 3. Person Singular | conculcet | conculcetur |
| 1. Person Plural | conculcemus | conculcemur |
| 2. Person Plural | conculcetis | conculcemini |
| 3. Person Plural | conculcent | conculcentur |
Imperfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | conculcarem | conculcarer |
| 2. Person Singular | conculcares | conculcarere, conculcareris |
| 3. Person Singular | conculcaret | conculcaretur |
| 1. Person Plural | conculcaremus | conculcaremur |
| 2. Person Plural | conculcaretis | conculcaremini |
| 3. Person Plural | conculcarent | conculcarentur |
Perfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | conculcarim, conculcaverim | — |
| 2. Person Singular | conculcaris, conculcaveris | — |
| 3. Person Singular | conculcaverit | — |
| 1. Person Plural | conculcaverimus | — |
| 2. Person Plural | conculcaveritis | — |
| 3. Person Plural | conculcaverint | — |
Plusquamperfekt (Konjunktiv)| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 1. Person Singular | conculcavissem | — |
| 2. Person Singular | conculcavisses | — |
| 3. Person Singular | conculcavisset | — |
| 1. Person Plural | conculcavissemus | — |
| 2. Person Plural | conculcavissetis | — |
| 3. Person Plural | conculcavissent | — |
Infinitiv| | Präsens | Perfekt |
|---|
| Aktiv | conculcare | conculcavisse |
| Passiv | conculcari, conculcarier | — |
Imperativ I| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 2. Person Singular | conculca | conculcare |
| 3. Person Singular | — | — |
| 2. Person Plural | conculcate | conculcamini |
| 3. Person Plural | — | — |
Imperativ II| | Aktiv | Passiv |
|---|
| 2. Person Singular | conculcato | conculcator |
| 3. Person Singular | conculcato | conculcator |
| 2. Person Plural | conculcatote | — |
| 3. Person Plural | conculcanto | conculcantor |
PPP| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | conculcatus, conculcata, conculcatum | conculcata, conculcatae, conculcati |
| Genitiv | conculcatae, conculcati | conculcatarum, conculcatorum |
| Dativ | conculcatae, conculcato | conculcatis |
| Akkusativ | conculcatam, conculcatum | conculcata, conculcatas, conculcatos |
| Ablativ | conculcata, conculcato | conculcatis |
| Vokativ | conculcata, conculcate, conculcatum | conculcata, conculcatae, conculcati |
PFA| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | conculcatura, conculcaturum, conculcaturus | conculcatura, conculcaturae, conculcaturi |
| Genitiv | conculcaturae, conculcaturi | conculcaturarum, conculcaturorum |
| Dativ | conculcaturae, conculcaturo | conculcaturis |
| Akkusativ | conculcaturam, conculcaturum | conculcatura, conculcaturas, conculcaturos |
| Ablativ | conculcatura, conculcaturo | conculcaturis |
| Vokativ | conculcatura, conculcature, conculcaturum | conculcatura, conculcaturae, conculcaturi |
Gerundivum| | Singular | Plural |
|---|
| Nominativ | conculcanda, conculcandum, conculcandus | conculcanda, conculcandae, conculcandi |
| Genitiv | conculcandae, conculcandi | conculcandarum, conculcandorum |
| Dativ | conculcandae, conculcando | conculcandis |
| Akkusativ | conculcandam, conculcandum | conculcanda, conculcandas, conculcandos |
| Ablativ | conculcanda, conculcando | conculcandis |
| Vokativ | conculcanda, conculcande, conculcandum | conculcanda, conculcandae, conculcandi |
152 (229) Formen für „conculcare“