Aktiv | Passiv | |
---|---|---|
1. Person Singular | decarno | decarnor |
2. Person Singular | decarnas | decarnare, decarnaris |
3. Person Singular | decarnat | decarnatur |
1. Person Plural | decarnamus | decarnamur |
2. Person Plural | decarnatis | decarnamini |
3. Person Plural | decarnant | decarnantur |
Aktiv | Passiv | |
---|---|---|
1. Person Singular | decarnabam | decarnabar |
2. Person Singular | decarnabas | decarnabare, decarnabaris |
3. Person Singular | decarnabat | decarnabatur |
1. Person Plural | decarnabamus | decarnabamur |
2. Person Plural | decarnabatis | decarnabamini |
3. Person Plural | decarnabant | decarnabantur |
Aktiv | Passiv | |
---|---|---|
1. Person Singular | decarnabo | decarnabor |
2. Person Singular | decarnabis | decarnabere, decarnaberis |
3. Person Singular | decarnabit | decarnabitur |
1. Person Plural | decarnabimus | decarnabimur |
2. Person Plural | decarnabitis | decarnabimini |
3. Person Plural | decarnabunt | decarnabuntur |
Aktiv | Passiv | |
---|---|---|
1. Person Singular | decarnavi | — |
2. Person Singular | decarnavisti | — |
3. Person Singular | decarnavit | — |
1. Person Plural | decarnavimus | — |
2. Person Plural | decarnavistis | — |
3. Person Plural | decarnare, decarnaverunt, decarnavere | — |
Aktiv | Passiv | |
---|---|---|
1. Person Singular | decarnaveram | — |
2. Person Singular | decarnaveras | — |
3. Person Singular | decarnaverat | — |
1. Person Plural | decarnaveramus | — |
2. Person Plural | decarnaveratis | — |
3. Person Plural | decarnaverant | — |
Aktiv | Passiv | |
---|---|---|
1. Person Singular | decarnavero | — |
2. Person Singular | decarnaveris, decarnaris | — |
3. Person Singular | decarnaverit | — |
1. Person Plural | decarnaverimus | — |
2. Person Plural | decarnaveritis | — |
3. Person Plural | decarnaverint | — |
Aktiv | Passiv | |
---|---|---|
1. Person Singular | decarnem | decarner |
2. Person Singular | decarnes | decarnere, decarneris |
3. Person Singular | decarnet | decarnetur |
1. Person Plural | decarnemus | decarnemur |
2. Person Plural | decarnetis | decarnemini |
3. Person Plural | decarnent | decarnentur |
Aktiv | Passiv | |
---|---|---|
1. Person Singular | decarnarem | decarnarer |
2. Person Singular | decarnares | decarnareris, decarnarere |
3. Person Singular | decarnaret | decarnaretur |
1. Person Plural | decarnaremus | decarnaremur |
2. Person Plural | decarnaretis | decarnaremini |
3. Person Plural | decarnarent | decarnarentur |
Aktiv | Passiv | |
---|---|---|
1. Person Singular | decarnaverim | — |
2. Person Singular | decarnaveris, decarnaris | — |
3. Person Singular | decarnaverit | — |
1. Person Plural | decarnaverimus | — |
2. Person Plural | decarnaveritis | — |
3. Person Plural | decarnaverint | — |
Aktiv | Passiv | |
---|---|---|
1. Person Singular | decarnavissem | — |
2. Person Singular | decarnavisses | — |
3. Person Singular | decarnavisset | — |
1. Person Plural | decarnavissemus | — |
2. Person Plural | decarnavissetis | — |
3. Person Plural | decarnavissent | — |
Präsens | Perfekt | |
---|---|---|
Aktiv | decarnare | decarnavisse |
Passiv | decarnari, decarnarier | — |
Aktiv | Passiv | |
---|---|---|
2. Person Singular | decarna | decarnare |
3. Person Singular | — | — |
2. Person Plural | decarnate | decarnamini |
3. Person Plural | — | — |
Aktiv | Passiv | |
---|---|---|
2. Person Singular | decarnato | decarnator |
3. Person Singular | decarnato | decarnator |
2. Person Plural | decarnatote | — |
3. Person Plural | decarnanto | decarnantor |
Singular | Plural | |
---|---|---|
Nominativ | decarnatum, decarnatus, decarnata | decarnatae, decarnati, decarnata |
Genitiv | decarnati, decarnati, decarnatae | decarnatorum, decarnatorum, decarnatarum |
Dativ | decarnatae, decarnato, decarnato | decarnatis |
Akkusativ | decarnatam, decarnatum, decarnatum | decarnatos, decarnatas, decarnata |
Ablativ | decarnato, decarnata, decarnato | decarnatis |
Vokativ | decarnatum, decarnate, decarnata | decarnatae, decarnati, decarnata |
Singular | Plural | |
---|---|---|
Nominativ | decarnans | decarnantia, decarnantes |
Genitiv | decarnantis | decarnantium, decarnantum |
Dativ | decarnanti | decarnantibus |
Akkusativ | decarnans, decarnantem | decarnantia, decarnantes |
Ablativ | decarnanti, decarnante | decarnantibus |
Vokativ | decarnans | decarnantia, decarnantes |
Singular | Plural | |
---|---|---|
Nominativ | decarnaturum, decarnaturus, decarnatura | decarnaturae, decarnaturi, decarnatura |
Genitiv | decarnaturi, decarnaturi, decarnaturae | decarnaturorum, decarnaturorum, decarnaturarum |
Dativ | decarnaturo, decarnaturo, decarnaturae | decarnaturis |
Akkusativ | decarnaturam, decarnaturum, decarnaturum | decarnaturos, decarnaturas, decarnatura |
Ablativ | decarnatura, decarnaturo, decarnaturo | decarnaturis |
Vokativ | decarnaturum, decarnature, decarnatura | decarnaturae, decarnaturi, decarnatura |
Singular | Plural | |
---|---|---|
Nominativ | decarnandum, decarnandus, decarnanda | decarnandi, decarnanda, decarnandae |
Genitiv | decarnandi, decarnandi, decarnandae | decarnandorum, decarnandarum, decarnandorum |
Dativ | decarnando, decarnando, decarnandae | decarnandis |
Akkusativ | decarnandam, decarnandum, decarnandum | decarnandos, decarnandas, decarnanda |
Ablativ | decarnanda, decarnando, decarnando | decarnandis |
Vokativ | decarnandum, decarnande, decarnanda | decarnandae, decarnandi, decarnanda |
Wortschatz · Textstellen · App · Datenschutz · Impressum